Els/les nens/es de 3 anys (molts encara de 2) que comencen el 2n. cicle de l'Educació Infantil s'han d´adaptar a la separació dels pares durant unes hores en un espai nou on troben unes persones desconegudes...
L'adaptació és el procés a través del qual aquest entorn i aquests adults esdevindran coneguts, i els trasmetran sentiments de seguretat, confiança, familiaritat, etc. Es tracta d'un període variable en cada cas. Cada nen/nena necessita el seu temps per adaptar-se a l'escola. Alguns s'hi trobaran bé de seguida, a altres els costarà (unes setmanes -o inclús més-).En qualsevol cas és NORMAL.
Els/les nens/es reaccionaran de diferents maneres davant la nova situació:
- rebutjant-la i rebel.lant-se, amb rebequeries, plors, somatitzacions de la ansietat que els provoca: pèrdua de la gana, regressions en el control d'esfínters, ús del xupló, etc., algun trastorn de la son, etc.
- mostrant inseguretat, tristor, etc., només en el moment de l'arribada a l'escola, a l'hora de separar-se dels pares o familiars. Generalment, una vegada que els pares han marxat, se n'obliden i es distrauen. De tota manera, encara que després passen bé el dia, pot ser que l'endemà tornen a plorar en el moment de la separació.
- acceptant-la. Moltes vegades els nens que accepten bé la separació dels pares, són nens ja acostumats a anar a l´escoleta infantil (0-3 anys), etc. i superats els primers moments d' angoixa per no conèixer a les persones i l'entorn s'adapten ràpidament.
A mida que van passant els díes, els nens i nenes es van adonant que les persones que estan a l'escola també els donen afecte, que estan pendents de les seues necessitats i els fan sentir segurs... També van descobrint que disfruten d'experiències agradables i variades durant la jornada escolar: el joc pels racons, les cançons, la magia dels contes i les sorpreses, els companys... I així, poc a poc aquells que ploraven deixen de fer-ho i poden ser els més entusiastes a l'hora de venir a l'escola
Tot aquest procés d'adaptació els haurà ajudat a madurar, a fer-se més grans i més autònoms gaudint d'aquest nou ambient que els ofereix múltiples experiències enriquidores.Davant la situació descrita abans, el centre prèn una sèrie de mesures encaminades a fer més "bo de dur" pels nostres alumnes i les seues famílies aquest període:
- La reunió informativa prèvia al començament del curs (dia 4 de setembre) per parlar del procés d'adaptació, l'organització i funcionament del cicle, etc.
- L'entrada escalonada en petits grups per permetre anar familiartzant-se amb la tutora a través d'una atenció més individual. Al llarg de la primera setmana i seguint un ordre es van incorporant a l'aula en grups de 4 ó 5 per dia. Cada dia s'afegeixen nens nous fins completar el total a final de setmana.
- La presència d'un mestre/a de recolzament durant els moments "crítics" de la jornada: l'arribada, els hàbits de higiene i esmorzars, etc. en aquestes primeres setmanes d'adaptació al centre.
- La flexibilitat en l'organització de les activitats i espais (racons de joc, patis, etc.) durant aquests primers díes per anar poc a poc establint un ritmes i rutines més estables.
A continuació assenyalarem una sèrie de propostes i suggeriments per als pares que estaria bé posaren en pràctica ja que ajuden en gran medida a superar el període d'adaptació:
- Mostreu seguritat i confiança en l'escola: primer heu d'acceptar personalment la separació, reconeixent l'autonomia del vostre fill. L'adaptació és més fàcil quan els pares/mares han preparat els seus fills/es per venir a l'escola: parlar-los d'anar a l'escola com un bon esdeveniment, que faran amiguets, gaudiran de les joguines, el pati, ... En definitiva, transmetre als seus fills i filles entusiasme i confiança cap a l'escola.
- Crear actituds positives respecte a l'escola. Procureu no fer amenaces amb l'escola, comentaris del tipus: "ja veuràs quan vages a escola", "a l'escola t'enteraras", etc.; no han de fer extranyar a ningú que així no vulguen anar.
- Intercanvieu amb la mestra tutora tota la informació que facilite un major coneixement del vostre fill/a. És molt important anar a les reunions que es programen, a les entrevistes individuals. Contestar als qüestionaris amb sinceritat. Sol·liciteu sempre que ho necessiteu una entrevista amb la mestra, per aclarir dubtes, compartir punts de vista sobre com va evolucionant el/la nen/a.
- Impliqueu-vos a l'hora d'aportar material, qualsevol activitat suggerida per la mestra, etc. Penseu que la vostra participació és en benefici del vostre fill/a. No oblideu que enviar al vostre fill/a a l'escola no s'ha de veure com una liberació, sinó com un compromís.
- Doneu importància a les activitats quotidianes que us conte el vostre fill/a.
- Respecteu les normes del centre i les pròpies del cicle. (assistència regular, fer de la puntualitat un hàbit, comunicar les absències, amb els esmorzars, la roba adequada,etc.)
- i per acabar alguns consells pel moment de l'acomiadament. El més important és no fer-ho interminable. S'ha d'haver parlat amb l'infant del que es farà i el que no, si s'han deixat les coses clares i no detecten "cap signe de debilitat" en vosaltres tot serà més senzill. Convé que els aviseu sempre als vostres fills quan us aneu de l'escola; no marxeu d'amagat quan estan distrets, perquè després se sentiran enganyats i és pitjor. És molt important dir-los la veritat perquè confien en nosaltres. Donat que una de les angoixes dels nens i nenes és saber si els pares tornaran a buscar-los i quan, informar-los també sobre aquest fet: "et vindré a buscar a l'hora de dinar, de berenar, etc." resulta de gran ajuda. Cal mantenir la tranquil·litat i pensar que moltes vegades quan deixeu el nen/a a l'escola plorant, els dura poca estona; a vegades només és un moment. Sovint els plors duren mentre dura l'acomiadament i com deiem al començament el millor és no allargar-ho. Si els nens/es s'adonen que amb el plor retarden que les pares/mares marxen, poden utilitzar-lo cada dia per aconseguir que els seus papas es queden més estona amb ells.
ÀNIM I BON COMENÇAMENT D'ESCOLARITAT!!! .
